Podcast de l’entrevista a Nits de ràdio (2a part)

Al programa Nits de ràdio, que s’emet a Onda Cero Catalunya, David Cervelló i David Morales em van tornar a entrevistar el dimecres 20 de maig de 2020.

Vàrem continuar parlant sobre les herències amb exemples concrets. També vàrem analitzar què succeiex amb l’habitatge habitual del difunt i quines avantatges fiscals tenen les situacions convivencials d’ajuda mútua.

Us passo l’enllaç al podcast:

https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/audios-podcast/nits-radio/quins-impostos-de-successions-han-pujat-a-catalunya_202005215ec5d784632a6c00014c8ec6.html

Comparteix

Instruccions: què fer quan mort algú.

Ha mort la mare, què faig?

En la meva experiència, cada cas és un món. Hi ha molts detalls a tenir en compte. Ara bé, també tinc clar que hi ha una informació mínima aplicable a la majoria dels supòsits. Espero que us serveixin de guia i, per endavant, el meu condol per la recent o futura pèrdua.

Què cal fer ?

1.- Rebre la notícia i trucar al tanatori

Un metge donarà la notícia i certificarà la defunció. Acaba una etapa.

A continuació, si tenia concertada una assegurança, cal trucar i seguir les instruccions. Normalment passa per triar un tanatori on anar a fer els tràmits i que algú de la família hi vagi.

No us angoixeu. No cal anar-hi de seguida, es pot anar a la tarda o l’endemà. Concerteu cita.

Si no tenia assegurança, truqueu a un dels tanatoris i concerteu cita per anar-hi.

2.- Preparar el funeral

Qui vagi al tanatori convé que porti el DNI del difunt i un compte bancari on carregar les despeses de l’enterrament o la incineració si no hi ha assegurança. Si voleu que reposi en algun nínxol propi convindria portar el títol.

Allà, personal amable i seriós us demanarà que prengueu una sèrie de decisions per tal que tot sigui del vostre gust.

Preneu paciència. Caldrà decidir o triar:

  • la caixa o taud
  • si es vesteix amb roba pròpia o un llençol o sudari
  • si es fa o no vetlla i a on
  • la vetlla amb o sense càtering
  • si es vol cerimònia religiosa o laica
  • quins textos es llegiran
  • si es presentarà un audiovisual o fotografies del difunt
  • si voleu música i quina, gravada o en directe
  • si es volen flors o corones
  • si s’enterra o s’incinera i en aquest cas com es vol que sigui la urna i què s’en farà
  • si el vol un recordatori i com (foto personal o genèrica, text personal o oració) i quants
  • si es vol publicar una esquela
  • si calen cotxes fúnebres per acompanyants
  • ….

Són decisions personals. Assessoren si un no sap què triar.

L´únic que cal tenir en compte és que cada detall té un cost i que es pot preguntar, encara que es tingui una assegurança. Podria ser que ens tornessin diners o calgui afegir-ne. Hi ha aspectes que poden ser importants i tenir sentit i altres que són més accessoris.

I el més important, no accepteu que us cobrin per la tramitació de la documentació de l’herència. Acostuma a ser molt car. Cobren per aconseguir documentació gratuïta o de poc import i comporta que es posi en contacte després amb vosaltres alguna gestoria amb la que tinguin un acord per passar-vos un pressupost. Són diners que us podeu estalviar, especialment si llegiu aquest blog.

3.- Després del funeral

No feu res. Keep Calm! No hi ha pressa.

Els primers dies són per passar el dol i fer-se a la idea que ha marxat. Hi ha temps pels tràmits.

Tingueu en compte que per comunicar-ho al propietari del pis on visqués de lloguer el difunt hi ha tres mesos, per tramitar l’herència i pagar impostos hi ha un mínim de sis mesos i que, a més, fins aconseguir el certificat de darreres voluntats no es pot fer legalment res i aquest no es pot demanar fins passats 15 dies hàbils de la defunció.

Per tant, res de preocupar-se pels tràmits. Com a molt, em contacteu a mi 😉 o a un altre advocat 🙁

4.- Buscar documentació

Un cop una mica refets, es pot començar a ordenar papers. Convé localitzar:

  • les escriptures de les propietats i un rebut actual de l’IBI de cada una d’elles
  • documentació dels vehicles
  • extracte de tots els comptes bancaris (preferentment incloent el darrer any) però sense comunicar que s’ha mort -important-
  • la darrera declaració de l’IRPF i del Patrimoni, si en feia
  • pòlisses d’assegurances de vida
  • documentació sobre les accions que tenia
  • deutes pendents
  • contracte de lloguer
  • declaracions d’IVA (4rt trimestre de l’any anterior i model 390 si el presentava)
  • llibre de família

De fet, l’advocat, després de preguntar, indicarà quins documents es necessiten concretament en cada cas, però si es troben interessa tenir-los localitzats perquè probablement faran falta.

És important no dir al banc oficialment que ha mort, ja que bloquejaran el compte i no es podrà retirar la part que corresponia al difunt fins després de pagar els impostos. Ja es dirà quan faci falta, en el darrer moment.

Procureu no llençar documentació, al menys fins que un advocat us digui que és innecessari conservar-la.

També interessa anar fent una llista dels pagaments domiciliats per tal de poder anar fent el canvi de domiciliació més endavant i per verificar que cap rebut es queda per pagar. El millor és anar-ho puntejant amb l’extracte del darrer any, ja que acostumen a repetir-se per les mateixes dates.

5.- Obtenció de la documentació bàsica

Caldrà una còpia literal del certificat de defunció. Es pot demanar gratuïtament al Registre Civil de la població on va morir. Convé demanar com a mínim 3 exemplars.

Passats 15 dies hàbils de la defunció (es descompten dissabtes, diumenges i festius) es pot demanar el certificat de darreres voluntats. Es pot fer presencialment (si no hi ha estat d’alarma) al carrer Caballero 52-56 de Barcelona (tel. 933494180), per correu postal o a la seu electrònica del Ministeri de Justícia. Cal pagar una taxa mitjançant el formulari 790, que actualment és de 3,78 euros. Quan es demani convé també demanar el certificat d’assegurances de vida, que es tramita al mateix lloc i serà necessari més endavant. Costarà altres 3,78 euros.

Compte que hi ha moltes plataformes que ofereixen tramitar-ho per un preu molt superior a la taxa.

Amb el certificat de darreres voluntats sabrem del cert si va atorgar testament i quin és el darrer.

6.- Coneixement de qui són els hereus.

Si el certificat de darreres voluntats indica que no hi ha testament, tret que aparegui algun testament hològraf, caldrà tramitar la declaració d’hereus. Es tracta d’un document notarial on el notari determina qui són els hereus d’acord amb la legislació aplicable. Segons el supòsit us puc indicar quina documentació farà falta i avançar qui seran els hereus i ocupar-me de tramitar-ho davant del notari.

Si en el certificat de darreres voluntats consta un o més testaments, aleshores amb aquest certificat i el de defunció qualsevol dels hereus, legitimaris o legataris podrà anar al notari que va autoritzar el darrer testament, o al seu successor, per tal que li donin una còpia, anomenada còpia autèntica. Allà sortirà qui hereta els béns.

Sento treure el glamour de les pel·lícules americanes. A la notaria es limitaran a donar-vos un sobre obert amb la còpia del testament. No hi ha lectura davant de ningú.

7.- Coneguts els hereus, ja es pot començar la tercera fase, la més delicada i compromesa.

Coneguts els hereus, ja es poden començar els tràmits: inventari del béns, sol·licitud de posicions a entitats bancàries i gestores de fons i accions, valoració dels béns, acord sobre el repartiment, subrogació en els contractes, canvis de nom, acceptació d’herència, pagament d’impostos …. Us ajudo?

Recordeu que a la meva web disposo de packs adaptats a les diferents situacions.

Comparteix

Podcast a Nits de ràdio (1a part)

Al programa Nits de ràdio, que s’emet a Onda Cero Catalunya, David Cervelló i David Morales em van entrevistar el dimecres 13 de maig de 2020.

Vàrem parlar sobre les herències.

Us passo l’enllaç al podcast.

(La propera setmana continuarem amb l’entrevista)

https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/audios-podcast/nits-radio/coneixem-com-funcionen-els-impostos-de-successions_202005145ebc93a44ab42000011fa66d.html

Comparteix

Increment de l’Impost de Successions a Catalunya

Modificacions de la Llei 5/2020, de 29 d’abril

Analitzem com s’incrementa l’Impost de Successions. Afecta a les herències de les persones que es morin a partir del dia 1 de maig de 2020, inclòs. Si tenen fills, descendents o progenitors que rebin quelcom, en la immensa majoria dels casos, pagaran més. La diferència és espectacular. Ho veurem.

En el Diari Oficial de la Generalitat d’avui 30 d’abril s’ha publicat la col·loquialment anomenada Llei d’acompanyament dels Pressupostos. És la Llei 5/2020. Serveix per actualitzar l’import de taxes i per crear i/o modificar impostos.

I) Una modificació destacable és que “retoquen” l’IRPF en dos aspectes:

  • Pugen el tram autonòmic de l’IRPF per aquells que tinguin una base imposable general superior als 90.000 euros.

A la pràctica representa que, per exemple, qui guanyi 100.000 euros, pagarà uns 200 euros més. A ningú se li incrementa la quota més de 1.150 euros encara que guanyi molt més. Tinc un estudi més a fons al meu blog general (www.bloc-legal.cat).

  • Baixa la tributació per aquells menors de 65 anys que guanyin menys de 12.450 euros. Es fa a base de pujar el mínim personal de 5.550 a 6.150 euros.

A la pràctica representa que veuran reduïda la quota a pagar (o incrementada la quantitat a retornar) en 66,60 euros.

II) L’altra modificació important és la modificació de la Llei 19/2010, de 7 de juny de regulació de l’Impost de Successions i Donacions.

  • Com a fet curiós per les donacions o altres transmissions lucratives entre vius, que no siguin d’immobles, rebudes de fundacions i associacions que compleixin finalitats d’interès general no vinculades a partits polítics, associacions religioses ni esportives ni organitzacions empresarials ni sindicals es crea una reducció del 95%.
  • A més és útil que a partir de maig també es permet aplicar la tarifa de reduïda per donacions a ascendents, descendents i parella quan la donació es reflexa no només en escriptura pública, com fins ara, sinó també en Sentència judicial. Servirà en transaccions judicials, especialment en dret de família i convenis de divorci, on si es pacta que un habitatge de fins a 200.000 euros s’entrega al fill pagarà únicament el 5%.
  • I un petit detall és que el gaudi definitiu d’algunes deduccions del Impost de Successions queda condicionat a que es mantinguin els béns dins del patrimoni de la persona que els adquireix durant cinc anys des de la mort del causant, tret que l’adquirent es mori, o els adquireixi la Generalitat o un ens local de Catalunya. S’ha afegit que aquesta adquisició per part de l’ens públic ha de ser a títol gratuït, és a dir, si es ven a la Generalitat o a l’Ajuntament es perd la deducció i es tributa, si se’ls hi fa donació es mantindria la deducció.

I quines son les modificacions en els impostos a pagar en cas d’heretar?

  • Es recuperen els coeficients multiplicadors en funció del patrimoni de l’adquirent, encara que únicament si hereta un descendent, un ascendent o la parella (cònjuge o parella estable).

L’1 de gener de 2010 la Generalitat va eliminar els coeficients multiplicadors de la quota tributària de l’Impost de Successions en funció del patrimoni preexistent de l’hereu. Des d’aleshores es pagava en funció del grau de parentiu amb el difunt i de l’import heretat, amb independència de si qui heretava tenia més o menys patrimoni. Fins aquella data la quota podia arribar a ser un 20% superior en funció del patrimoni preexistent. Deu anys més tard ho han reintroduït.

Els fills, néts, pares i parelles que tinguin un patrimoni superior als 500.000,00 euros, és a dir, aquells obligats a presentar la declaració de patrimoni, pagaran entre un 10 i un 20 per cent més per heretar que si tinguessin un patrimoni inferior.

La resta d’hereus o legataris, és a dir, els que pertanyen al grup III (germans, oncles, nebots, sobres, joves i nores) i IV (cosins i amics o altres) mantenen el seu coeficient multiplicador amb independència del seu patrimoni previ. Suposo que és perquè aquests darrers ja multipliquen la quota a pagar per un coeficient alt.

El quadre de coeficients multiplicadors a partir de l’1 de maig queda:

Patrimoni previGrup I i II pares, fills, parella…Grup III germans, oncles, sogres…Grup IV cosins, amics…
De 0 a 500.000 euros1,0001,5882,000
De 500.000,01 a 2.000.0001,1001,5882,000
De 2.000.000,01 a 4.000.0001,1501,5882,000
Més de 4.000.000 euros1,2001,5882,000
  • Ara bé, aquesta no és la pitjor notícia, l’impacte principal és que per a tots aquells dels grup II, excepte el cònjuge o parella estable, la bonificació de la que fins ara gaudien es redueix substancialment.

El cònjuge o parella estable segueix gaudint de la bonificació del 99% de la quota a pagar.

Els descendents menors de 21 anys, que són aquells que formen part del grup I, mantenen la reducció esglaonada que tenien abans; a saber: del 99% pels primers 100.000 euros tributables, del 97 % pels següents 100.000, del 95% pel següent tram…, del 60% pel tram entre 1.000.000 i 1.500.000 euros, … i del 20% en tota la base imposable que excedeixi de 3 milions d’euros a heretar.

La resta del grup II, fills majors de 21 anys, néts, besnéts, pares, avis i membres d’una relació de convivència d’ajuda mútua, veuen reduïda aquesta bonificació. Així en lloc de començar amb una reducció del 99 % pels primers 100.000,00 de la base imposable tindran només el 60%, el següent tram passa del 97% al 55%, el tram de 300.000 a 500.000 passa del 90% de bonificació al 45 %, el tram entre 1.000.000 i 1.500.000 euros passa del 60% al 30% i en tota la base imposable que excedeixi de 3 milions d’euros ja no hi ha bonificació.

Aquest seria el quadre amb la comparativa de les bonificacions:

Base imposable finsBonificació (%) fins ara grup IIResta fins tram següent fins araBonificació (%) des de maig 2020 grup IIResta fins tram següent des de maig
0,000,0099,000,0060,00
100.000,0099,0097,0060,0055,00
200.000,0098,0095,0057,5050,00
300.000,0097,0090,0055,0045,00
500.000,0094,2080,0051,0040,00
750.000,0089,4770,0047,3335,00
1.000.000,0084,6060,0044,2530,00
1.500.000,0076,4050,0039,5025,00
2.000.000,0069,8040,0035,8820,00
2.500.000,0063,8425,0032,7010,00
3.000.000,0057,3720,0028,920,00

En funció de la base imposable, aplicant aquesta escala, s’obtindrà un percentatge mig, que és el que s’aplicarà com a bonificació de la quota de l’impost. I la quota resultant es multiplicarà pel coeficient que hem vist abans en funció del parentiu o grup i el patrimoni previ.

Per tant, tenint en compte les reduccions per parentiu i la tarifa de l’impost, un fill amb un patrimoni inferior a 500.000 euros que hereti del seu pare entre pisos (diferents del habitatge habitual del pare), parkings, locals, fons d’inversió, accions o diners un total de 582.524,27 euros (als qual se’ls suma un 3% en concepte d’aixovar), abans hagués pagat 4.698 euros i ara pagarà 39.690 euros de l’Impost de Successions. Si a més, tingués un patrimoni previ superior als 500.000 euros (sense arribar als 2 milions), pagaria 43.659 euros.

A tot això, a més, si es pretén aplicar altres deduccions diferents a les del parentiu, discapacitat, edat, habitatge habitual i assegurances, com per exemple per explotacions agràries o forestals, béns de l’activitat empresarial o professional del difunt o béns del patrimoni cultural, abans les bonificacions es reduïen aproximadament a la meitat i a partir de les defuncions de maig desapareixen totalment.

Cuideu-vos i cuideu a qui estimeu !

NOTA DE L’AUTORA : Aquesta entrada es refereix únicament a herències sotmeses al dret català vigent a la data de la seva elaboració, 30 d’abril de 2020, i no es pot considerar assessorament legal ja que s’hauria d’analitzar el cas concret amb tots els seus matisos.

Comparteix

Situacions d’ajuda mútua i impostos

Quant costa heretar de la germana o l’amic amb qui convivíem ?

És freqüent que dues germanes solteres o vídues visquin juntes. A vegades, són companys de pis. Quan un d’ells mort, l’altre té uns drets. Per exemple, si el pis era propietat del difunt, té dret a quedar-s’hi sis mesos, tret de pacte en contrari, i, si n’era llogater, qui el sobreviu es pot subrogar en el contracte de lloguer durant un any o el temps que quedi de contracte si és inferior.

Què passa si li deixa tots o parts dels seus béns en testament? Haurà de pagar molt?

Sabem que de pares a fills i a la parella, matrimonial o de fet, com a mínim els primers 100.000 euros no tributen; entre germans estan exempts únicament 8.000 euros i si el parentiu és de quart grau (renebot, cosins-germans) o superior o no són parents no hi ha cap reducció. A més, un cop calculat l’impost, segons el grau de parentiu es multiplica la quota per 1, per 1,5882 o per 2.

Per tant, heretar d’un germà surt car i heretar d’un amic surt caríssim.

Ara bé, hi ha una solució si convivien.

La llei catalana reconeix el que s’anomena relació de convivència d’ajuda mútua. Es tracta d’aquelles persones que conviuen a la mateixa vivenda habitual i comparteixen les despeses comunes i/o el treball domèstic, sense contraprestació i amb voluntat de permanència. Poden ser parents en línia col·lateral (oncle-nebot, germans, cosins…) o amics, sempre que no estiguin casats o formin parella amb algú altre amb qui també convisquin.

Com s’ha acredita? Amb una escriptura pública de formalització de la relació, feta en vida de tots, amb una antiguitat mínima de dos anys, cosa poc freqüent, o bé amb una acta de notorietat que acrediti que portaven vivint junts un mínim de dos anys. Jo ho he fet. Només cal el padró i dos testimonis.

Aleshores, es paga menys?

Sí. Si el difunt formava part d’una relació de convivència d’ajuda mútua, a qui sobreviu se’l considera quasi com un fill, en qualsevol cas, més que un germà. Té lliures d’impostos els primers 50.000 euros i se l’assimila al fills als efectes de poder aplicar també la reducció per edat o discapacitat, la reducció per vivenda habitual i el coeficient multiplicador més baix.

Per tant, la diferència a efectes d’impostos és molt important.

No oblideu empadronar-vos junts si conviviu.

NOTA DE L’AUTORA : Aquesta entrada es refereix únicament a herències sotmeses al dret català vigent a la data de la seva elaboració, 27 d’abril de 2020, i no es pot considerar assessorament legal ja que s’hauria d’analitzar el cas concret amb tots els seus matisos.

Comparteix

Quan el pis dels pares es deixa a un dels fills i no queda res per als altres

Què passa si en una herència subjecte al dret català es deixa tot només a un dels fills ?

El testador pot repartir els seus béns com li sembli millor, sempre que tingui en compte la possible legítima.

En dret català els legitimaris han de rebre entre tots, d’una manera o d’una altra, un mínim de la quarta part del valor de l’herència.

Els legitimaris són els fills del causant, o els seus descendents si algun del fills ha mort abans, o bé els progenitors si ha mort sense cap descendent viu.

Per exemple, si un català mort amb un descendent aquest ha de rebre com a mínim una quarta part de l’herència, si hi ha dos fills cadascú ha de rebre com a mínim un octau de l’herència (=la quarta part dividida entre tots els legitimaris).

Aquesta legítima es pot fixar en el testament atribuint béns concrets a un o a tots els legitimaris o de forma genèrica sense detallar-ho. I es pot deixar en forma de llegat, prellegat o com hereu.

Qui resulti nomenat hereu i accepti l’herència, amb alguna excepció, té l’obligació de pagar la legítima.

Aleshores, què passa si a l’herència nomena hereu únicament a un dels fills i només hi ha un bé immoble, habitualment el pis on vivia el difunt, i un petit compte bancari?

L’hereu es queda tota l’herència i ha de pagar als seus germans la part que els hi correspon de legítima. En no ser suficient amb els diners de l’herència per pagar-la, pot fer dues coses: pagar-ho amb diners propis o bé entregar-los-hi una part indivisa del pis que cobreixi l’import de la legítima.

Cal tenir en compte, que en aquest darrer cas ens farà falta saber dos valors: el del pis a la data de defunció -per calcular quant és la legítima- i el valor de la data en que s’entrega la legítima -per assegurar que allò que es dona coincideix amb el valor que cal entregar. Si el legitimari no acceptés la part que se li dona, ho haurà de decidir un jutge.

Hi hauria una tercera opció, que és pagar la legítima entregant béns propis de l’hereu, però caldria l’acceptació del legitimari mitjançant un acord, ja que no està previst en la llei. Ni l’hereu ni el legitimari podrien exigir aquesta opció, però si les dues parts estan d’acord seria possible i legal acudint a figures del dret contractual.

I què passa si el testador anomena hereus a tots els fills però l’únic immoble que hi ha es llega únicament a un fill i no queda res per als altres fills tret d’un petit compte bancari ?

En aquest cas, força freqüent, els altres fills hereus tenen dret a la seva legítima -perquè són legitimaris- i a més tenen dret a la quarta falcídia.

La quarta falcídia és el dret de tot hereu, sigui o no fill, a que li quedi com a mínim la quarta part de l’herència un cop descomptada la legítima. És important saber que la quarta falcídia només es pot demanar dins dels primers sis mesos de la defunció i que té uns requisits estrictes, entre ells fer un inventari complet de tots els béns.

En el cas plantejat, si es fa bé, el fill que ha heretat el pis haurà de compensar als seus germans hereus per tal que aquestos rebin la legítima i la quarta falcídia. És a dir, els haurà de donar allò que falti entre el diners del compte bancari que es reparteixin i la xifra que els hi correspondria per legítima i per quarta falcídia. Ho podrà entregar en forma de diners o en participació en el pis, o de qualsevol altra manera si arriben a un acord.

NOTA DE L’AUTORA : Aquesta entrada es refereix únicament a herències sotmeses al dret català vigent a la data de la seva elaboració, 12 d’abril de 2020, i no es pot considerar assessorament legal ja que s’hauria d’analitzar el cas concret amb tots els seus matisos.

Comparteix

Opcions quan a l’herència hi ha només un pis i són 3 hereus

Què passa si en una herència subjecte al dret català només hi ha 1 pis i són 3 hereus?

NOTA: En aquesta entrada aporto solucions aplicables a herències sotmeses al dret català.

Si a l’herència hi ha més béns (com diners, accions,…) i es poden fer lots, caldrà valorar bé el pis o immoble i s’adjudicaran els lots entre els hereus, sigui de mutu acord, sigui mitjançant un comptador-partidor o via judicial. L’ideal seria que l’immoble es pogués adjudicar a un sol dels hereus, però no sempre és possible.

Quan no hi ha prou béns o no són físicament repartibles entre tots, es poden fer dues coses:

a) Adjudicar a cadascú una participació indivisa. Així, si hi ha 1 pis i 3 hereus a parts iguals, cadascú tindria la tercera part indivisa del pis del difunt. A curt termini és l’opció més fàcil, però si hi ha mala relació entre els hereus o el pis no es vol posar immediatament a la venda per un preu que tots accepten pot portar problemes i resultarà més car desfer-ho.

b) Adjudicar el pis a un sol dels hereus i que aquest “compri” la part dels altres. Aquesta opció té l’avantatge que, en fer-se junt amb l’acceptació de l’herència, qui es queda el pis s’estalvia els impostos de la compra i qui cobra els diners no ho ha de declarar ni tributar com una venda a la seva declaració de la renda i s’estalvia haver de pagar la plusvàlua municipal tant de l’herència com de la posterior venda. La contrapartida és que cal tenir una valoració del pis que las parts considerin justa. I per això cal un taxador de confiança. La forma de pagament pot ser al comptat, amb un préstec hipotecari o aplaçant una part de l’import si manca liquiditat.

Comparteix

Les herències a Catalunya es regeixen totes pel mateix dret ?

La resposta és no. A Catalunya s’apliquen diversos ordenaments jurídics en funció de la nacionalitat del difunt (extracomunitari, comunitari o espanyol), el lloc de defunció, lloc de residència habitual, el temps que portés vivint a la darrera residència (menys de dos anys, més de 10 anys), lloc d’existència dels béns o si ho va deixar especificat (normalment en el seu testament).

Pot ser el Dret Civil Català, el Codi Civil espanyol, el dret successori propi d’altres comunitats autònomes o el dret de la nacionalitat o del lloc de naixement del difunt (també anomenat causant).

Jo estic especialitzada en les herències on s’aplica el Dret Civil de Catalunya, que són aquelles on, per exemple, un difunt amb nacionalitat espanyola :

  • havia nascut a Catalunya i va residir aquí els darrers 10 anys de la seva vida.
  • havia nascut a Catalunya i va morir sense arribar a residir els darrers 10 anys a una altra comunitat autònoma de l’estat espanyol ni manifestar davant del Registre Civil que no volia ser català.
  • havia nascut a Catalunya i va morir residint a un altre estat de la Unió Europea diferent d’Irlanda i Dinamarca havent optat en testament per a què a la seva successió se li apliqui el dret català.
  • havia nascut fora de Catalunya però portava vivint aquí més de 10 anys sense haver manifestat davant del Registre Civil que no volia ser català.
  • havia nascut fora de Catalunya però portava vivint aquí més de 2 anys i havia manifestat davant del Registre Civil que volia ser català ja sense haver d’esperar a residir 10 anys.
  • havia nascut fora de Catalunya i havia optat per ser català com el seu cònjuge.
  • havia nascut fora d’Espanya i en aconseguir la nacionalitat havia optat per tenir veïnatge civil català.

També s’aplica la nostra normativa a aquelles persones estrangeres amb residència habitual a Catalunya en el moment de la seva defunció que havien fet testament indicant que volien que la seva herència es regís pel dret català.

Cal advertir que quan hi ha un element d’estrangeria, sigui lloc de naixement, lloc de defunció, lloc de residència habitual o lloc on està el patrimoni, la solució no és tan simple i poden haver molts matissos.

Comparteix
Call Now Button