La resposta és no. A Catalunya s’apliquen diversos ordenaments jurídics en funció de la nacionalitat del difunt (extracomunitari, comunitari o espanyol), el lloc de defunció, lloc de residència habitual, el temps que portés vivint a la darrera residència (menys de dos anys, més de 10 anys), lloc d’existència dels béns o si ho va deixar especificat (normalment en el seu testament).
Pot ser el Dret Civil Català, el Codi Civil espanyol, el dret successori propi d’altres comunitats autònomes o el dret de la nacionalitat o del lloc de naixement del difunt (també anomenat causant).
Jo estic especialitzada en les herències on s’aplica el Dret Civil de Catalunya, que són aquelles on, per exemple, un difunt amb nacionalitat espanyola :
- havia nascut a Catalunya i va residir aquí els darrers 10 anys de la seva vida.
- havia nascut a Catalunya i va morir sense arribar a residir els darrers 10 anys a una altra comunitat autònoma de l’estat espanyol ni manifestar davant del Registre Civil que no volia ser català.
- havia nascut a Catalunya i va morir residint a un altre estat de la Unió Europea diferent d’Irlanda i Dinamarca havent optat en testament per a què a la seva successió se li apliqui el dret català.
- havia nascut fora de Catalunya però portava vivint aquí més de 10 anys sense haver manifestat davant del Registre Civil que no volia ser català.
- havia nascut fora de Catalunya però portava vivint aquí més de 2 anys i havia manifestat davant del Registre Civil que volia ser català ja sense haver d’esperar a residir 10 anys.
- havia nascut fora de Catalunya i havia optat per ser català com el seu cònjuge.
- havia nascut fora d’Espanya i en aconseguir la nacionalitat havia optat per tenir veïnatge civil català.
També s’aplica la nostra normativa a aquelles persones estrangeres amb residència habitual a Catalunya en el moment de la seva defunció que havien fet testament indicant que volien que la seva herència es regís pel dret català.
Cal advertir que quan hi ha un element d’estrangeria, sigui lloc de naixement, lloc de defunció, lloc de residència habitual o lloc on està el patrimoni, la solució no és tan simple i poden haver molts matissos.