Arxius de Dret aplicable - Herència a Catalunya

Tinc dret a alguna part de l’herència si no hi ha testament?

NOTA: En aquesta entrada aporto solucions aplicables a herències sotmeses al dret català.

Moltes persones no fan testament: els fa angúnia, no hi pensen, no els hi ha donat temps o potser pensen que tenen poc a deixar. En qualsevol cas, el fet de no haver atorgat testament no impedeix als hereus heretar tot allò que hi hagi. I com es fa?

Primer de tot, hem d’estar ben segurs que no hi ha testament, ja que si el difunt va deixar per escrit què volia que passés amb els seus béns quan faltés, normalment caldrà seguir-ho.

Per esbrinar-ho caldrà obtenir el certificat de darreres voluntats que emet el Ministerio de Justicia. No es pot demanar abans que hagin passat quinze dies de la defunció per tal d’assegurar que els hi hagi arribat qualsevol testament fet el mateix dia de la mort.

Si el certificat ens confirma que no hi ha testament, aleshores ja podem saber si tenim o no dret a l’herència.

La llei ens indica qui té dret a una herència quan no hi ha testament. Per exemple, a grans trets a Catalunya hereten :

Primer els fills a parts iguals amb l’usdefruit de la parella convivent del difunt (casada o de fet).

Si algun fill havia mort abans, la seva part l’adquireixen els seus respectius fills.

Si no hi ha cap descendent, ho hereta tot la parella però els pares del difunt li poden reclamar el 25 % com a legítima.

A manca de descendents i parella, hereten els ascendents, és a dir, primer els pares, si havien mort abans, el avis,…

Si un ha mort sense descendents, ni parella, ni ascendents vius, aleshores l’herència va als germans i als nebots.

Si tampoc en tenia, anirà als parents més propers fins el quart grau, així, tiets, tiet-avi, cosins-germans, renebots.

I en darrer terme, passaria a la Generalitat de Catalunya.

Si no us sembla bé aquest ordre, cal fer testament per poder-lo canviar. Si us sembla bé, també és convenient fer testament per facilitar i abaratir els tràmits als hereus i evitar sorpreses si canvia la llei.

Amb independència que sapigueu que teniu dret a l’herència en funció del parentiu, si no hi ha testament abans de poder acceptar i obtenir l’herència cal tramitar un procediment anomenat abintestat. Caldrà acreditar davant notari el parentiu i les altres circumstàncies per tal que el notari efectuï una declaració d’hereus abintestat, que equival al testament, però surt més car i es triga més.

Lògicament hi ha matisos a tenir en compte, i fareu bé en consultar a l’advocat per estar segurs dels vostres drets.

Recordeu que a la meva web ofereixo packs tancats o pressupostos a mida i també el servei inicial per saber els vostres drets en un cas concret.

Comparteix

La resposta és no. A Catalunya s’apliquen diversos ordenaments jurídics en funció de la nacionalitat del difunt (extracomunitari, comunitari o espanyol), el lloc de defunció, lloc de residència habitual, el temps que portés vivint a la darrera residència (menys de dos anys, més de 10 anys), lloc d’existència dels béns o si ho va deixar especificat (normalment en el seu testament).

Pot ser el Dret Civil Català, el Codi Civil espanyol, el dret successori propi d’altres comunitats autònomes o el dret de la nacionalitat o del lloc de naixement del difunt (també anomenat causant).

Jo estic especialitzada en les herències on s’aplica el Dret Civil de Catalunya, que són aquelles on, per exemple, un difunt amb nacionalitat espanyola :

havia nascut a Catalunya i va residir aquí els darrers 10 anys de la seva vida.
havia nascut a Catalunya i va morir sense arribar a residir els darrers 10 anys a una altra comunitat autònoma de l’estat espanyol ni manifestar davant del Registre Civil que no volia ser català.
havia nascut a Catalunya i va morir residint a un altre estat de la Unió Europea diferent d’Irlanda i Dinamarca havent optat en testament per a què a la seva successió se li apliqui el dret català.
havia nascut fora de Catalunya però portava vivint aquí més de 10 anys sense haver manifestat davant del Registre Civil que no volia ser català.
havia nascut fora de Catalunya però portava vivint aquí més de 2 anys i havia manifestat davant del Registre Civil que volia ser català ja sense haver d’esperar a residir 10 anys.
havia nascut fora de Catalunya i havia optat per ser català com el seu cònjuge.
havia nascut fora d’Espanya i en aconseguir la nacionalitat havia optat per tenir veïnatge civil català.

També s’aplica la nostra normativa a aquelles persones estrangeres amb residència habitual a Catalunya en el moment de la seva defunció que havien fet testament indicant que volien que la seva herència es regís pel dret català.

Cal advertir que quan hi ha un element d’estrangeria, sigui lloc de naixement, lloc de defunció, lloc de residència habitual o lloc on està el patrimoni, la solució no és tan simple i poden haver molts matissos.

Comparteix