Què passa si en una herència subjecte al dret català es deixa tot només a un dels fills ?
El testador pot repartir els seus béns com li sembli millor, sempre que tingui en compte la possible legítima.
En dret català els legitimaris han de rebre entre tots, d’una manera o d’una altra, un mínim de la quarta part del valor de l’herència.
Els legitimaris són els fills del causant, o els seus descendents si algun del fills ha mort abans, o bé els progenitors si ha mort sense cap descendent viu.
Per exemple, si un català mort amb un descendent aquest ha de rebre com a mínim una quarta part de l’herència, si hi ha dos fills cadascú ha de rebre com a mínim un octau de l’herència (=la quarta part dividida entre tots els legitimaris).
Aquesta legítima es pot fixar en el testament atribuint béns concrets a un o a tots els legitimaris o de forma genèrica sense detallar-ho. I es pot deixar en forma de llegat, prellegat o com hereu.
Qui resulti nomenat hereu i accepti l’herència, amb alguna excepció, té l’obligació de pagar la legítima.
Aleshores, què passa si a l’herència nomena hereu únicament a un dels fills i només hi ha un bé immoble, habitualment el pis on vivia el difunt, i un petit compte bancari?
L’hereu es queda tota l’herència i ha de pagar als seus germans la part que els hi correspon de legítima. En no ser suficient amb els diners de l’herència per pagar-la, pot fer dues coses: pagar-ho amb diners propis o bé entregar-los-hi una part indivisa del pis que cobreixi l’import de la legítima.
Cal tenir en compte, que en aquest darrer cas ens farà falta saber dos valors: el del pis a la data de defunció -per calcular quant és la legítima- i el valor de la data en que s’entrega la legítima -per assegurar que allò que es dona coincideix amb el valor que cal entregar. Si el legitimari no acceptés la part que se li dona, ho haurà de decidir un jutge.
Hi hauria una tercera opció, que és pagar la legítima entregant béns propis de l’hereu, però caldria l’acceptació del legitimari mitjançant un acord, ja que no està previst en la llei. Ni l’hereu ni el legitimari podrien exigir aquesta opció, però si les dues parts estan d’acord seria possible i legal acudint a figures del dret contractual.
I què passa si el testador anomena hereus a tots els fills però l’únic immoble que hi ha es llega únicament a un fill i no queda res per als altres fills tret d’un petit compte bancari ?
En aquest cas, força freqüent, els altres fills hereus tenen dret a la seva legítima -perquè són legitimaris- i a més tenen dret a la quarta falcídia.
La quarta falcídia és el dret de tot hereu, sigui o no fill, a que li quedi com a mínim la quarta part de l’herència un cop descomptada la legítima. És important saber que la quarta falcídia només es pot demanar dins dels primers sis mesos de la defunció i que té uns requisits estrictes, entre ells fer un inventari complet de tots els béns.
En el cas plantejat, si es fa bé, el fill que ha heretat el pis haurà de compensar als seus germans hereus per tal que aquestos rebin la legítima i la quarta falcídia. És a dir, els haurà de donar allò que falti entre el diners del compte bancari que es reparteixin i la xifra que els hi correspondria per legítima i per quarta falcídia. Ho podrà entregar en forma de diners o en participació en el pis, o de qualsevol altra manera si arriben a un acord.
NOTA DE L’AUTORA : Aquesta entrada es refereix únicament a herències sotmeses al dret català vigent a la data de la seva elaboració, 12 d’abril de 2020, i no es pot considerar assessorament legal ja que s’hauria d’analitzar el cas concret amb tots els seus matisos.